Crònica Saragossa

Eren les 4 de la tarde i mos reuníem al matadero per a carregar baguls i fer camí cap a Saragossa.
Una vegada allà, desprès de unes quantes maniobres en lo bus, vam entrar al camp de futbol a fer un assaig. Mos vam compadir del pobre paracaigudista de la bandera espanyola, que, pobre no va calcular molt bé les distàncies.
Després cap al bufet lliure a sopar...se va sopar de conya, infinitat de plats diferents i tots molt bons. Però l’amabilitat, precisament, no era el que més destacava en aquell restaurant.
Vam anar cap a l’hotel a distribuir les habitacions. Una d’elles en Lili, Sara i Jordi, el qual ha fet realitat el seu somni...
Ja començava a arribar el moment motivació, anàvem a pegar una volteta de nit per Saragossa. De bar en bar i de birra en birra i tot això que fem...i a dormir que, alto!, mos havíem d’aixecar a les 8:30 per anar a esmorzar ¬¬
A l’endemà vam anar a fer la visiteta turística pels bonics carrers de la ciutat, alguna que altra paranoia (telenoveles al mig del carrer...), però és lo que té, el nostre nivell de locura està augmentant constantment. Només cal dir que Juanito va entrevistar al reporter d’Espanya directo (està tot gravat).
Vam tornar a dinar al restaurant majo i alguns vam fer una mica de rastreros al carrer, que ja calia, feia temps que no ho fèiem. Macosé va guanyar uns dinerets i entre la flauteta de Gerard i les pintes que fèiem, la gent mos mirava en cara de pena com en cara de pena mos mirava...(es broma xD).
Lo bo era que portàvem un dia per Saragossa i encara no havíem actuat, bueno, que me penso que va ser el mateix actuar que no fer-ho.
Tenint en compte la currada que mos vam pegar assajant...Vam tocar al principi del partit, quan encara no havien obert les portes i no teníem públic. Les banderes bé, però lo que seria Realenc va quedar xapussero (en moments d’estos de tierra trágame, ja va bé que no hi hagi gent).
Vam pujar a les grades a vore el partit i a preparar-mos per lo que seria l’actuació estel•lar de la colla jove...
Tots preparats quan mos ve l’home aquell i fa: no toqueis, solo desfilad y formais detrás del escenario.
Vam fer com a barrera de serpentines i com era d’esperar, Domingo, seguint el nostre lema de follem, va decidir fer l’1 al mig del camp (tenint el compte també, de que ja s’havia acabat el partit i la gent marxava).
I quan ja estàvem al bus disposats a marxar...ve el capo i diu: baixeu tots que anirem a fer un bocata!
Nombrar també a Ignasi que en la seua motivació mos esperava al matadero...

Vos conto un xiste molt adequat? made in Sara: Era una classe que havia de fer un treball, en símbols representar una ciutat, un país o algo per l’estil. Va Jaimito i fa: (se posa les mans als ulls rollo un xino). I tots: Xina!
Va Sara i comença: Ah, siiii.. Quin és lo nom de la ciutat? Saragossa.
Jaja és molt dolent, així que si no us fa gràcia, jo us entenc ;)
I el xiste de Juanito: Mamá, mamá en el colegio me llaman fin de semana..., tranquilo Domingo, tranquilo...xD

En fi, que si començo així no acabo.
Colla, a esperar la pròxima!

Att.Clapulla