Bueno, ja que us queixeu de que no hi ha videos, avui he decidit abandonar la meua gosseria i penjar alguns videos, jejeje.
Bé podem dir que aquests post serà un monotema del capo ja que ens ha aportat tan bons com els següents.
El primer és de Morella, tocant borratxos, en una birra a les mans i gronxant-se.
I el segon és per a verificar que este capo no para ni dormint. Tot i que no es veu gaire bé, podreu observar com dormint al bus ell composa amb els peus.
Va por ti capo!!
30.8.07
29.8.07
Crònica Trobada Benicarló (By:Li)
Avui dia 27/08/07, corresponent a l’aniversari de Cla i Joan Roig volem felicitar-los des de l’equip de direcció... xD i dir-los que esperem que compleixin molts anys més entre tots nosaltres!
I Bueno estic aquí per a variar per a explicar d’aquella manera tan pròpia de mi, el que va passar ahir a la Trobada de Benicarló ^^
Per a començar, vull donar les gràcies al capo, perquè a l’anada no va deixar (d’alguna manera) que Juanito anés al seu cotxe, ja que això correspon a una amargura continua per a Sa Cla i Li...
Tots sabem que ahir no va ser un dia de grans parides, però és el que te sentir-te fora de lloc... i a un país estranger...¬¬
La veritat, es que només arribar, el que vam fer, va ser anar a prendre alguna cosa fresca, i per a variar, com que estàvem a la comunitat valenciana, pos no se mos va acudir res més, que demanar-nos una orxata...
No dono l’aprovat a l’orxata de xufa valenciana, és millor la de la Ibense...
xD
Seguidament després de començar a tocar fent una gran cercavila per Benicarló, la famosa plaça llarga ens estava esperant. I es que sempre que es va a Benicarló, el cosoiris, o el que sigue es basa en pegar unes quantes voltes a la mateixa plaça... valencians havien de ser xeic... (sense que ningú s’ofengue).
Això va succeir a un petit descans al carrer... estàvem bevent aigua BEZOYA i això que salta algú de la colla... i diu: Que dolenta! No m’estranya que mos vulguen fotre l’aigua xeic...
Dlat de l’escenari... Domingo: Bueno! Que voleu tocar? Gent: Pas Doble i Plegadores...
Perfecte! Domingo: Au va Sareta comença! xDDD
Però bé!!! Tot va sortir de P.M!
Baixant de l’escenari... Cla: Joder xeic... al final acabarem escaldats eh! ^^
(Qui no ho hagi “pillat” que revise les cròniques anteriors i les paraules que estaven escrites en guions _ _ ... Però no vos sentiu mal, que a Juanito li va costar també! ;)
La veritat es que d’esta crònica, el que remarcaria jo és la tornada al cotxe de Diumenge...
A veure... se que possiblement el que vaig a explicar ara no us farà molta gràcia però no em preocupa perquè el que vam xalar ahir al cotxe, Domingo Sa Juanito Cla i jo va ser insuperable...
A l’intel•ligent de Li no se li va acudir res més que cridar a Juanito, però va tenir un petit problema de parla i envés de cridar-lo pel seu nom original, va dir: Juanitè... ¬¬ Diossss!!
Total que la risa va continuar, i ja que estàvem motivats a fer bromes, va surtir el joc este de canviar els noms... i això que salta Domingo i fa: jo trobo que els tios de Lili son tots uns Lilipolles... xDD
Els de Sara deuen ser uns Sarycons...xD
I els de Claudia uns Clapullos... xD
La gran partida de cul teníem tots... però resultà cert que Juanito no ho va pillar... per tant, personetes indefenses de la Colla qui no ho haigue entès que sigue valent, done la cara i li pregunte a Juanito, que després de l’explicació que li vaig donar segur que ja li ha quedat clar...
Tot i això després també va tenir una confusió de noms i els va variar perquè no se’n recordava... jajaja
Bueno fins aquí les meravelloses històries de la trobada d’ahir...
Pau i alegria, i qui no... ja sabeu!;)
Att. Li m1
I Bueno estic aquí per a variar per a explicar d’aquella manera tan pròpia de mi, el que va passar ahir a la Trobada de Benicarló ^^
Per a començar, vull donar les gràcies al capo, perquè a l’anada no va deixar (d’alguna manera) que Juanito anés al seu cotxe, ja que això correspon a una amargura continua per a Sa Cla i Li...
Tots sabem que ahir no va ser un dia de grans parides, però és el que te sentir-te fora de lloc... i a un país estranger...¬¬
La veritat, es que només arribar, el que vam fer, va ser anar a prendre alguna cosa fresca, i per a variar, com que estàvem a la comunitat valenciana, pos no se mos va acudir res més, que demanar-nos una orxata...
No dono l’aprovat a l’orxata de xufa valenciana, és millor la de la Ibense...
xD
Seguidament després de començar a tocar fent una gran cercavila per Benicarló, la famosa plaça llarga ens estava esperant. I es que sempre que es va a Benicarló, el cosoiris, o el que sigue es basa en pegar unes quantes voltes a la mateixa plaça... valencians havien de ser xeic... (sense que ningú s’ofengue).
Això va succeir a un petit descans al carrer... estàvem bevent aigua BEZOYA i això que salta algú de la colla... i diu: Que dolenta! No m’estranya que mos vulguen fotre l’aigua xeic...
Dlat de l’escenari... Domingo: Bueno! Que voleu tocar? Gent: Pas Doble i Plegadores...
Perfecte! Domingo: Au va Sareta comença! xDDD
Però bé!!! Tot va sortir de P.M!
Baixant de l’escenari... Cla: Joder xeic... al final acabarem escaldats eh! ^^
(Qui no ho hagi “pillat” que revise les cròniques anteriors i les paraules que estaven escrites en guions _ _ ... Però no vos sentiu mal, que a Juanito li va costar també! ;)
La veritat es que d’esta crònica, el que remarcaria jo és la tornada al cotxe de Diumenge...
A veure... se que possiblement el que vaig a explicar ara no us farà molta gràcia però no em preocupa perquè el que vam xalar ahir al cotxe, Domingo Sa Juanito Cla i jo va ser insuperable...
A l’intel•ligent de Li no se li va acudir res més que cridar a Juanito, però va tenir un petit problema de parla i envés de cridar-lo pel seu nom original, va dir: Juanitè... ¬¬ Diossss!!
Total que la risa va continuar, i ja que estàvem motivats a fer bromes, va surtir el joc este de canviar els noms... i això que salta Domingo i fa: jo trobo que els tios de Lili son tots uns Lilipolles... xDD
Els de Sara deuen ser uns Sarycons...xD
I els de Claudia uns Clapullos... xD
La gran partida de cul teníem tots... però resultà cert que Juanito no ho va pillar... per tant, personetes indefenses de la Colla qui no ho haigue entès que sigue valent, done la cara i li pregunte a Juanito, que després de l’explicació que li vaig donar segur que ja li ha quedat clar...
Tot i això després també va tenir una confusió de noms i els va variar perquè no se’n recordava... jajaja
Bueno fins aquí les meravelloses històries de la trobada d’ahir...
Pau i alegria, i qui no... ja sabeu!;)
Att. Li m1
Crònica Rondalla al tradicionarius / lions / festa.....
Holaaaa a tothom... soc Lili ^^ una de les millors cronistes que existeixen... jejeje quin ego més alt no?
Bueno, el dia 25 d’Agost la maravillosa i la millor rondalla que pot existir va haver d’acudir al tradicionàrius de Roquetes per a fer una actuació estelar!^^ la veritat, que des de aquí, des de l’equip de direcció volem donar les gràcies a Juanito Aragonés i la Rondalla per haver-mos dedicat uns versos...! tot i que pensan-ho bé... també mos ho mereixem!! I es que, a veure Rondalla, veritat que no teniu cap fans tan incondicionals com Sa Cla i Li? Aai!!^^
Bueno, seguidament després d’haver actuat la Rondalla al Tradicionàrius (que per cert, vull donar les gràcies a la política de Roquetes que no mos va contractar a la Colla Jove, perquè així la gent veu i se dona conte de la música que tenen a la seva ciutat... allí vestidets de taronja... xD, eh Sa i Cla?) vam anar a actuar a l’hotel corona, en motiu de la “gran celebració” i “multitudinària reunió” del grup, sociació o secta... com vulgueu dir-li, Lions... o lleons per als qui no sàpiguen la traducció.
De fet va estar molt bé, ja que després de tocar les peces que vam tocar, l’aperitiu per a la multitud, va sentar bé!^^
I total, que com sempre, mols vam F_ _ _ _ R a tots los lleons... per a variar... però sincerament, quan vaig arribar a la colla, si que tenia clar que això de F _ _ _ _ R se mos donava bé... però mai havia imaginat que ho fessem en animals... :S Búh!
Però bé això de la zoofília que es quede aquí entre natros...
Després d’actuar a l’hotel, alguns vam marxar directament al tradicionàrius i d’altres van anar a canviar-se a casa... si es que, vatros heu de ser igual de intel•ligents com les margarites, que s’emporten la roba per canviar-se i així no tornen a casa... jeje, en perill de que no mos tornen a dixar sortir... búh!
I bueno, després d’unes sessions de fotos, d’una música que t’adormia i d’unes birres, alguns vam tenir la GRAN SORT d’observar el meravellós ball d’imitació a cert individu. Gràcies Cla, perquè avui tinc agulletes de tant de riure... MOMENT MAGNÍFIC... però tranquils! A tots aquells que us vau perdre el moment de la nit, no passa res, perquè com a bones margarites, està tot gravat!;)
Potser, aquesta crònica serà una mica llarga, però no hi ha problema, perquè tot i que sempre em fa peresa escriure, avui estic inspirada, per això vaig a dedicar-li unes paraules al CAPO!
Domingo, no se quantes vegades veuràs el que vaig a escriure ara, perquè no soc persona d’estes piloteres, però per primera vegada ( o no, perquè no ho se) et dono LA RAÓ.... i saps perquè? T’ho pots imaginar... cert amic nostre... m’ha deixat un blau a la galta... socorro! Jajaja... crec que compraré un acolxador, perquè sino vaig a perill de quedar-me sense mofletes...
I bueno desprès d’estes meravelloses paraules de cara al capo, em vaig despedint...
Pau i companyia per a tothom, i com diu la tia Lili, qui no tingue res d’això, que es compre un peix! Jo ne tinc un...^^
Att: Li m1
Bueno, el dia 25 d’Agost la maravillosa i la millor rondalla que pot existir va haver d’acudir al tradicionàrius de Roquetes per a fer una actuació estelar!^^ la veritat, que des de aquí, des de l’equip de direcció volem donar les gràcies a Juanito Aragonés i la Rondalla per haver-mos dedicat uns versos...! tot i que pensan-ho bé... també mos ho mereixem!! I es que, a veure Rondalla, veritat que no teniu cap fans tan incondicionals com Sa Cla i Li? Aai!!^^
Bueno, seguidament després d’haver actuat la Rondalla al Tradicionàrius (que per cert, vull donar les gràcies a la política de Roquetes que no mos va contractar a la Colla Jove, perquè així la gent veu i se dona conte de la música que tenen a la seva ciutat... allí vestidets de taronja... xD, eh Sa i Cla?) vam anar a actuar a l’hotel corona, en motiu de la “gran celebració” i “multitudinària reunió” del grup, sociació o secta... com vulgueu dir-li, Lions... o lleons per als qui no sàpiguen la traducció.
De fet va estar molt bé, ja que després de tocar les peces que vam tocar, l’aperitiu per a la multitud, va sentar bé!^^
I total, que com sempre, mols vam F_ _ _ _ R a tots los lleons... per a variar... però sincerament, quan vaig arribar a la colla, si que tenia clar que això de F _ _ _ _ R se mos donava bé... però mai havia imaginat que ho fessem en animals... :S Búh!
Però bé això de la zoofília que es quede aquí entre natros...
Després d’actuar a l’hotel, alguns vam marxar directament al tradicionàrius i d’altres van anar a canviar-se a casa... si es que, vatros heu de ser igual de intel•ligents com les margarites, que s’emporten la roba per canviar-se i així no tornen a casa... jeje, en perill de que no mos tornen a dixar sortir... búh!
I bueno, després d’unes sessions de fotos, d’una música que t’adormia i d’unes birres, alguns vam tenir la GRAN SORT d’observar el meravellós ball d’imitació a cert individu. Gràcies Cla, perquè avui tinc agulletes de tant de riure... MOMENT MAGNÍFIC... però tranquils! A tots aquells que us vau perdre el moment de la nit, no passa res, perquè com a bones margarites, està tot gravat!;)
Potser, aquesta crònica serà una mica llarga, però no hi ha problema, perquè tot i que sempre em fa peresa escriure, avui estic inspirada, per això vaig a dedicar-li unes paraules al CAPO!
Domingo, no se quantes vegades veuràs el que vaig a escriure ara, perquè no soc persona d’estes piloteres, però per primera vegada ( o no, perquè no ho se) et dono LA RAÓ.... i saps perquè? T’ho pots imaginar... cert amic nostre... m’ha deixat un blau a la galta... socorro! Jajaja... crec que compraré un acolxador, perquè sino vaig a perill de quedar-me sense mofletes...
I bueno desprès d’estes meravelloses paraules de cara al capo, em vaig despedint...
Pau i companyia per a tothom, i com diu la tia Lili, qui no tingue res d’això, que es compre un peix! Jo ne tinc un...^^
Att: Li m1
CRÒNICA TROBADA A ALFARA (By:cla)
La Colla Jove mos dirigíem cap a Alfara, disposats a fer un panoli per la tarde i en los gegants, que pobres van patir una mica per aquelles costes.
Eren les festes de “Sant Agustì”, que per cert, com es pronuncia? Agusteehh...
Com és habitual, mos vam marejar una mica en lo viatje i crec que va influir-mos una mica al cervell. Només cal que escoltesseu la nostra interpretació de la xiqueta aquella que repartia panoli que deia: Ui!! vaig igual que la geganta!!
Un fart ne van tindre els gegants per a passar per segons quins carrers d’Alfara. Que si les banderetes del carrer no els deixaven passar, que si les escales, les mil costes que té aquell poblet...(bueno, mil potser és una exageració).
Vam tocar una miqueta i mos vam desgraciar a les costes amun xD entre que fumar mata il gimnàs lo tenim una mica arraconadet, allà no hi havia qui bufés i pujés la costa alhora :P
Vam acabar de tocar i mos van donar una mica de bollos industrials i begudes i quan estavem disposats a marxar...
vam descobrir que el cotxe de Goretti tenia un pinxasso!
Erroooor!!
La roda esquerra de davant estava com a més toveta que les atres, així que entre Pepe i Luis van aconseguir canviar-la.
Ja mos pensavem que hauriem de baixar a Tortosa fent passacarrers ^^
PD: Sara i Joana han perdut la seua pròpia personalitat d’anar en pantalons xungos quillos i s’han comprat uns texans desents.
att.clapulla
Eren les festes de “Sant Agustì”, que per cert, com es pronuncia? Agusteehh...
Com és habitual, mos vam marejar una mica en lo viatje i crec que va influir-mos una mica al cervell. Només cal que escoltesseu la nostra interpretació de la xiqueta aquella que repartia panoli que deia: Ui!! vaig igual que la geganta!!
Un fart ne van tindre els gegants per a passar per segons quins carrers d’Alfara. Que si les banderetes del carrer no els deixaven passar, que si les escales, les mil costes que té aquell poblet...(bueno, mil potser és una exageració).
Vam tocar una miqueta i mos vam desgraciar a les costes amun xD entre que fumar mata il gimnàs lo tenim una mica arraconadet, allà no hi havia qui bufés i pujés la costa alhora :P
Vam acabar de tocar i mos van donar una mica de bollos industrials i begudes i quan estavem disposats a marxar...
vam descobrir que el cotxe de Goretti tenia un pinxasso!
Erroooor!!
La roda esquerra de davant estava com a més toveta que les atres, així que entre Pepe i Luis van aconseguir canviar-la.
Ja mos pensavem que hauriem de baixar a Tortosa fent passacarrers ^^
PD: Sara i Joana han perdut la seua pròpia personalitat d’anar en pantalons xungos quillos i s’han comprat uns texans desents.
att.clapulla
CRÒNICA HOSPITALET DE L’INFANT (By: Li)
Definitivament crec que em dedicaré a això... és impressionant, i jo continuo en la meva teoria... és estiu! I vull tranquil•litat, no vull haver-me de passar ratets escrivint....
Però mai més ben dit... TOT PER LA COLLA! ^^
Res, que l’hospitalet va ser la típica actuació d’abanderats, que encara que no ho dones tot de tu mateix, sempre podem acabar dient: MOLS HEM F_ _ _ _ T A TOTS... i vulgues o no, això munta l’autoestima... jeje
Bueno, pos l’actuació, en teoria, es basava en una trobada de colles, però com que natros som més xulos que ningú...(tot i que primer va Domingo eh... xDDD) pos mos vam presentar d’abanderats... encara que, el meravellós estàndard te dos cares, la de colla jove i el del grup d’abanderats
La veritat es que no se com continuar la crònica, perquè bàsicament l’actuació va ser algo curta... tot i que això de passejarte per tot l’hospitalet no es fa massa curt... ¬¬
Després d’actuar, com a ben merescut, vam sopar de P.M... si es que!!!
Ara em venen idees, i com a bona margarita que soc, vaig a remarcar alguns petits detalls que confirmen el rumor de que no estem massa fines...
No és molt normal que al mig d’una pista de futbol sala/bàsquet, o el que sigue, que unes 6 noies es fotin a fer el mec i el gilipolles, (no llegiu els menors)... però a veure... ara la pregunta que us vaig a fer, me l’haureu de contestar pels comentaris... així comenteu de passo... que pareix que vos pese el cul de vagos que sou... :S
Pregunta...: QUÈ FARIEU TOTS SI LES MARGARITES NO ESTESSEN A LA COLLA?
Au gent a contestar, que esta pregunta donarà molt a parlar... ^^
Salut! I alimenteu-vos bé que ens espera un bon septembre! (jo en se d’un que ja ho està fent...xD)
Att: Li (m1)
Però mai més ben dit... TOT PER LA COLLA! ^^
Res, que l’hospitalet va ser la típica actuació d’abanderats, que encara que no ho dones tot de tu mateix, sempre podem acabar dient: MOLS HEM F_ _ _ _ T A TOTS... i vulgues o no, això munta l’autoestima... jeje
Bueno, pos l’actuació, en teoria, es basava en una trobada de colles, però com que natros som més xulos que ningú...(tot i que primer va Domingo eh... xDDD) pos mos vam presentar d’abanderats... encara que, el meravellós estàndard te dos cares, la de colla jove i el del grup d’abanderats
La veritat es que no se com continuar la crònica, perquè bàsicament l’actuació va ser algo curta... tot i que això de passejarte per tot l’hospitalet no es fa massa curt... ¬¬
Després d’actuar, com a ben merescut, vam sopar de P.M... si es que!!!
Ara em venen idees, i com a bona margarita que soc, vaig a remarcar alguns petits detalls que confirmen el rumor de que no estem massa fines...
No és molt normal que al mig d’una pista de futbol sala/bàsquet, o el que sigue, que unes 6 noies es fotin a fer el mec i el gilipolles, (no llegiu els menors)... però a veure... ara la pregunta que us vaig a fer, me l’haureu de contestar pels comentaris... així comenteu de passo... que pareix que vos pese el cul de vagos que sou... :S
Pregunta...: QUÈ FARIEU TOTS SI LES MARGARITES NO ESTESSEN A LA COLLA?
Au gent a contestar, que esta pregunta donarà molt a parlar... ^^
Salut! I alimenteu-vos bé que ens espera un bon septembre! (jo en se d’un que ja ho està fent...xD)
Att: Li (m1)
11.8.07
Crònica trobada a Morella
Mentres sona de fondo la cançó de la nostra genial coreografia al cotxe de Pe-Do, m’inspiraré per a fer la crònica de la trobada a Morella.
Principalment dedicarem un apartat especial a Gerard. Perquè s’ho mereix, avui ha superat la prova del club de la L. Arribar a Morella per n’aquelles carreteres no és fàcil, i menos quan tens lo carnet de fa poc...
A lo que anàvem, hem arribat a Morella i a fer el caferet al bar, al cap d’un rato ha començat la trobada i bueno, què dir que no sapiguesseu...com és típic, mol’s hem follat a tots ;)
COTILLEOS CJDT: En un principi, abans de tocar a l’escenari s’han descobert 2 parelletes abulingades, més tard, hem apreciat que els dos xics han abandonat a les xiques i estes s’han fet lesbianes i se n’han anat en lo cotxe de viatge. (Mireu les fotos per a més informació)
Després de fer la Gran Jota a l’escenari, alguns mos hem dedicat a fer sessió de fotos artístiques i algun que altre vídeo del Capo en una cerveseta a la mà...
Una miqueta més de música, i la sortida triunfal pel portal de pedra tocant Gran Pipo.
Més tard al dinar...uns grans plats de bon menjar, que hem fet fotos i tot per a recordar-ho xD
Hem tocat un ratet al restaurant i a cap a les 6 hem pujat a fer l'última volteta pel poble.
Atenció: remarcar que Joana s’ha integrat molt bé a la colla!
Poca cosa més, si algú vol aportar informació sobre la trobada, pues que acollomente.
Att.Cla
PD: les fotos i els vídeos ja els penjarà Gery quan pugue ;)
Principalment dedicarem un apartat especial a Gerard. Perquè s’ho mereix, avui ha superat la prova del club de la L. Arribar a Morella per n’aquelles carreteres no és fàcil, i menos quan tens lo carnet de fa poc...
A lo que anàvem, hem arribat a Morella i a fer el caferet al bar, al cap d’un rato ha començat la trobada i bueno, què dir que no sapiguesseu...com és típic, mol’s hem follat a tots ;)
COTILLEOS CJDT: En un principi, abans de tocar a l’escenari s’han descobert 2 parelletes abulingades, més tard, hem apreciat que els dos xics han abandonat a les xiques i estes s’han fet lesbianes i se n’han anat en lo cotxe de viatge. (Mireu les fotos per a més informació)
Després de fer la Gran Jota a l’escenari, alguns mos hem dedicat a fer sessió de fotos artístiques i algun que altre vídeo del Capo en una cerveseta a la mà...
Una miqueta més de música, i la sortida triunfal pel portal de pedra tocant Gran Pipo.
Més tard al dinar...uns grans plats de bon menjar, que hem fet fotos i tot per a recordar-ho xD
Hem tocat un ratet al restaurant i a cap a les 6 hem pujat a fer l'última volteta pel poble.
Atenció: remarcar que Joana s’ha integrat molt bé a la colla!
Poca cosa més, si algú vol aportar informació sobre la trobada, pues que acollomente.
Att.Cla
PD: les fotos i els vídeos ja els penjarà Gery quan pugue ;)
6.8.07
Crònica trobada de Vinallop
Sento disgustarvos en serio... però acabo de fer una crònica de 2 pàgines i com a que en plenes vacances això significa un gran sacrifici per a mi....
Per a variar els panolis a vinallop tenen algo de peculiar i esque a les 7:30 has d’estar al local per a agafar instruments i marxar tots arrebutits als coxes, pujar cap a vinallop i montar els instruments. Seguidament et trien per a anar a un cotxe, i a partir d’allí l’exercici físic és fa molt important i remarcable:
Puges al cotxe, vas a una casa, baixes del cotxe, toques una cançó, tornes a pujar al cotxe i vas a una altra casa, tornes a baixar, tornes a tocar una cançó i tornes a pujar... i així consecutivament unes 125 cases...
Us preguntareu el motiu d’aquest exercici físic no? Pos molt fàcil de contestar... perquè vinallop, pedania de TORTOSA (no poble independent) té moltes cases però no se perquè ni qui cony va tenir esta idea, que totes estan separades d’uns quants metros o kilòmetres...
Però bueno, tot és qüestió de paciència... i després d’aquesta explicació em falta l’últim detall de les característiques d’aquest panoli, i es que l’esmorzar a mig matí que ens fan al restaurant de la Piràmide és espectacular... però també... que s’esperen? Damunt de l’exercici físic que ens explota cada any no tenim dret a esmorzar? Juash
Després de mostrar-vos les característiques d’aquest panoli faré puntets sobre algunes experiències estranyes que van tenir durant el repartiment de panoli:
· els conductors dels cotxes transportistes no solen ser normals... alguns tenen la veu fina, i d’altres es volen carregar a Domingo... ojó tu...
· diuen que les mosques van a la merda (no llegiu menors) però jo crec que es van equivocar de grup de música...
· des de el meu punt de vista no és normal que algú a casa seva tingue: monos, llames, burros, cabres, abestrusses (o com se digue :S), gossos, tocinos...etc no?
· Per a variar, parida de sara: veu a un home geperut, tipo quasimodo (si no m’equivoco Claudia, s’escriu així no?) i com que sara encara no a acabat la ESO tenia un dubte pendent... SARA: Ei dolors! Com deu dormir este home?
· Tipical tradicional parida... En aquest cas el protagonista és Ignasi... ho escriuré més o menys tal i com m’ho han contat... Ignasi estava dialogant en una xiqueta quan de repent parlant de qüestions d’edats i tal, la nena li va dir que quants anys tenia, i Ignasi li va dir quants lin posava, la xiqueta en la seva ment ofensiva de crio va dir-li que 35... i després que quants lin posava ell a ella (Error nena error! Això no es diu!)... seguidament com que ignasi és professor i sap com tractar als crios, li va contestar: pos 50 després de lo que m’acabes de dir CABRONA!
· Crec que això cal ser nombrat... us han dedicat mai una canço feta expressament per a vatros? Tat que no? Es que no tothom te aquesta sort... però en este cas Segarra si... ara no l’escriuré perquè crec oportú que a aquesta maravillosa cançó cal dedicar-li un apartat a la no oficial així que...
· Estava pensant... si vinallop és una pedania de tortosa... com és possible que la gent sigue tant rara?
Jo... quan li dic al meu gos que em porte la granera o una clau no m’ho porta... i quan bec a porró no canto... però nose... tot és qüestió d’anar al metge...
Això simplement ho dic perquè a casa d’un home que en la seva gentilesa ens va invitar a beure del porró, tenia un gos que li portava el que ell dia... i sobre la cançó que s’havia de cantar mentre es bebia, pos feia així: UNA CAGARRUA, (i li passes el porro a l’altre) DOS CAGARRUES ( i li passes el porró a un altre... consecutivament...
S’acaben les idees i si algú dels que va estar present al panoli creu que me deixat alguna cosa per rearcar te una olucuó molt fàcil per aplicar...:
COMENTEU A LA NO OFICIAL COLLONS! Que vale que jo tardo en escriure les cròniques però es que vatros ni que us inviten a una mariscada no comenteu gossos...
Au gent, pau i amor per a tothom, i qui no tingue res d’això que es compre un peix, que ho donen tot... menos l’aigua claro... :S
Att: Lili (Li M 1)
Per a variar els panolis a vinallop tenen algo de peculiar i esque a les 7:30 has d’estar al local per a agafar instruments i marxar tots arrebutits als coxes, pujar cap a vinallop i montar els instruments. Seguidament et trien per a anar a un cotxe, i a partir d’allí l’exercici físic és fa molt important i remarcable:
Puges al cotxe, vas a una casa, baixes del cotxe, toques una cançó, tornes a pujar al cotxe i vas a una altra casa, tornes a baixar, tornes a tocar una cançó i tornes a pujar... i així consecutivament unes 125 cases...
Us preguntareu el motiu d’aquest exercici físic no? Pos molt fàcil de contestar... perquè vinallop, pedania de TORTOSA (no poble independent) té moltes cases però no se perquè ni qui cony va tenir esta idea, que totes estan separades d’uns quants metros o kilòmetres...
Però bueno, tot és qüestió de paciència... i després d’aquesta explicació em falta l’últim detall de les característiques d’aquest panoli, i es que l’esmorzar a mig matí que ens fan al restaurant de la Piràmide és espectacular... però també... que s’esperen? Damunt de l’exercici físic que ens explota cada any no tenim dret a esmorzar? Juash
Després de mostrar-vos les característiques d’aquest panoli faré puntets sobre algunes experiències estranyes que van tenir durant el repartiment de panoli:
· els conductors dels cotxes transportistes no solen ser normals... alguns tenen la veu fina, i d’altres es volen carregar a Domingo... ojó tu...
· diuen que les mosques van a la merda (no llegiu menors) però jo crec que es van equivocar de grup de música...
· des de el meu punt de vista no és normal que algú a casa seva tingue: monos, llames, burros, cabres, abestrusses (o com se digue :S), gossos, tocinos...etc no?
· Per a variar, parida de sara: veu a un home geperut, tipo quasimodo (si no m’equivoco Claudia, s’escriu així no?) i com que sara encara no a acabat la ESO tenia un dubte pendent... SARA: Ei dolors! Com deu dormir este home?
· Tipical tradicional parida... En aquest cas el protagonista és Ignasi... ho escriuré més o menys tal i com m’ho han contat... Ignasi estava dialogant en una xiqueta quan de repent parlant de qüestions d’edats i tal, la nena li va dir que quants anys tenia, i Ignasi li va dir quants lin posava, la xiqueta en la seva ment ofensiva de crio va dir-li que 35... i després que quants lin posava ell a ella (Error nena error! Això no es diu!)... seguidament com que ignasi és professor i sap com tractar als crios, li va contestar: pos 50 després de lo que m’acabes de dir CABRONA!
· Crec que això cal ser nombrat... us han dedicat mai una canço feta expressament per a vatros? Tat que no? Es que no tothom te aquesta sort... però en este cas Segarra si... ara no l’escriuré perquè crec oportú que a aquesta maravillosa cançó cal dedicar-li un apartat a la no oficial així que...
· Estava pensant... si vinallop és una pedania de tortosa... com és possible que la gent sigue tant rara?
Jo... quan li dic al meu gos que em porte la granera o una clau no m’ho porta... i quan bec a porró no canto... però nose... tot és qüestió d’anar al metge...
Això simplement ho dic perquè a casa d’un home que en la seva gentilesa ens va invitar a beure del porró, tenia un gos que li portava el que ell dia... i sobre la cançó que s’havia de cantar mentre es bebia, pos feia així: UNA CAGARRUA, (i li passes el porro a l’altre) DOS CAGARRUES ( i li passes el porró a un altre... consecutivament...
S’acaben les idees i si algú dels que va estar present al panoli creu que me deixat alguna cosa per rearcar te una olucuó molt fàcil per aplicar...:
COMENTEU A LA NO OFICIAL COLLONS! Que vale que jo tardo en escriure les cròniques però es que vatros ni que us inviten a una mariscada no comenteu gossos...
Au gent, pau i amor per a tothom, i qui no tingue res d’això que es compre un peix, que ho donen tot... menos l’aigua claro... :S
Att: Lili (Li M 1)
Crònica trobada Camarles
Tot va començar sobre una hora més tard del previst, així que, com és habitual, es va haver d’anar a buscar una oficina per a fitxar, parlant clar, un bar per a alcoholitzar-se/hidratar-se.
Vam anar a un lloc extrany, on passaven persones cridant pel carrer xD
Mentres esperavem a començar, s’ha de dir, que uns quants vam descobrir la cançó de la mochila azul, gràcies a Juanito que la va distribuïr.
Feia calor...
Vam començar a deleitar-los en Realenc i los gegants a animar els carrers del poble...
Bueno, n’hi havien que ja anaven una mica animadets, tipo la geganta calentorra que es dedicava a pegar als de la percussió.
Massa xampú i de les seves varietats...que la gran organitzadora mos proporcionava. (que per cert, era dolçaineraa...)
I res, quan per lo vist ja haviem acabat, mos desmarginen i fan tocar una peça als dolçainers...
I a Domingo no se li acudix res més que dir: va, fem Gener de’n riu fent la ola!!
En fi, paranoies que té la gent...
Cla
Vam anar a un lloc extrany, on passaven persones cridant pel carrer xD
Mentres esperavem a començar, s’ha de dir, que uns quants vam descobrir la cançó de la mochila azul, gràcies a Juanito que la va distribuïr.
Feia calor...
Vam començar a deleitar-los en Realenc i los gegants a animar els carrers del poble...
Bueno, n’hi havien que ja anaven una mica animadets, tipo la geganta calentorra que es dedicava a pegar als de la percussió.
Massa xampú i de les seves varietats...que la gran organitzadora mos proporcionava. (que per cert, era dolçaineraa...)
I res, quan per lo vist ja haviem acabat, mos desmarginen i fan tocar una peça als dolçainers...
I a Domingo no se li acudix res més que dir: va, fem Gener de’n riu fent la ola!!
En fi, paranoies que té la gent...
Cla
Cròniques del Renaixement
DIJOUS (Cla)
El Renaixment començava i ja estavem tots preparats per a l’acte inagural, òbiament, mo’ls vam ****** a tots. I menos mal, perquè després dels intensius al matadero rollo Gran Hermano ja calia que ho fessem bé.
A la nit tot va començar a Equitor, i després a la plaça dels voluntaris, quan les cervesetes van comenaçar a rodar.
I després a la Taverna d’Enrico, que té allò de que el primer any molt bé, però al cap del temps no val una merda. Como otrooos...
I com no, a liar-la al Pou, lo que este dia no vam agafar les dolçaines, perque claro, com és lo primer i tal, s’ha de fer bondat.
No puc explicar esta nit, perquè vaig arretirar prontet. Bueno, si voleu vos explico que vaig fer a l’arribar a casa xD (és igual, no vé al cas, ja farem una crònica especial del que va fer Claudia aquella nit...)
DIVENDRES (Cla)
A l’endemà...
Ale, motivació i a aixecar-se a les 9...bueno, vam aportar color i boniques melodies als carrers de la ciutat (sempre queda bé).
Ay, que punyetera és la ressaca xD, sort del dissabte al matí que mos va ploure i vam poder descansar al mata. (com molt bé explicarà Liliana Maria a la crònica del dissabte :P)
Més convivència, actuacions i el millor de tot: la nit a la Plaça del Pou, en concret, la nit del divendres.
Vam fer la nostra entrada triunfal al Pou tocant (ja que si no toques no entres de la massificació de gent que hi ha...)
S’han de destacar les funcions de Pepe il bombo i Juanito il tabal i les de les pobres dolçaines que ningú les aprecia :(
Al principi va ser una mica estressant, però després, allò es va anar buidant una mica i n’hi havia alguns que ja començavem a necessitar punts d’apoio.
Podriem dir que per a alguns la nit va acabar xunguilla i per a altres, directament no va acabar...^^
Att.Cla
DISSABTE (Li)
Possiblement, quan entregue esta crònica em mataran però no passa res... xD
He tardat tant a donar-la perquè em tingut un petit problema... que la verdadera crònica està dintre del ordenador del matadero... i com a que en les circumstàncies que es troba és una mica difícil engegar-lo... jejeje
Com compendreu és estiu, i la meva memòria s’espatlla... i sincerament del dissabte no recordo molta cosa...
Se que el dissabte pel matí no vam fer molta cosa... bàsicament perquè els ous de santa clara no van funcionar i ens va ploure quasi tot el dia...
El millor de tot va ser que la majoria ens vam passar tot el dia tancats al matadero... si al final haurem de fer un programa... gran hermano “matadero”....
No passa res, tot queda en família.... o no... ¬¬’
Per la tarde mos vam haver de passejar tota tortosa dividits en dos grups, i anar anunciant que la desfilada s’aplaçava a demà...
Es que Noe i Do!!! Envés de fer funcionar els ous de santa clara... vatros no... aaaai!
I res, que per la nit dins del que cap es va xalar... bueno no massa... jo aquella nit la considero especial, bàsicament perquè va continuar plovent....
Bueno no m’explaio més que després d’haver fet una crònica de P.M i haver-se quedat dions de l’ordenata del matadero, esta ha de ser fluixa per ous... ^^
Salut!
Li (m1)
DIUMENGE (Li)
Bé, després d’explicar tot el que corresponia al dissabte, toca explicar el que va succeir el diumenge... ja que com comprendreu va ser el dia més estressant... xD
Tot va començar pel matí quan vam haver d’actuar... i després d’haver fet les 5:30/6/7/8... o el que sigue, s’havia d’actuar...
Per a variar, com que som tant poc GAFES, pel matí també va ploure... ’, i esta vegada els ous a santa clara que Noe i Do havien tornat a portar, les listilles (en carinyo eeeh) van dir que no plogués ni al migdia ni a la tarde... però finalment van funcionar.
S’ha de reconèixer que també us donaré les gràcies perquè vam puguer descansar... Lelelele
Però per la tarde va ser diferent, haviem de fer les justes, la desfilada i un acte al riu en gent que no es sap controlar tocant el tambor, perquè a casa no tenen cariño i ben bé s’han de desfogar... però pobrets, no els insultaré ni res, que això és pecat, i part, ja tenim l’IMNE montat així que... ^^
Començaré explicant les meravelloses i TRANQUIL·LES justes que vam fer a la platgeta del riu.
Tot anava molt bé... sesesé.... quan de repent un cavall dissimulat i molt manso venia corrent com una personeta pacífica cap a natros... no res, no ens vam assustar eh? Que conste...
La desfilada bé... igual de llarga com sempre... K
I l’acte al riu en personetes indefenses també molt bé, tot i que l’oleatge del riu hagués pogut ser una mica més intens... qui sap? Alomillor un banyet els hagués refrescat la neurona que sobreviu allí dins del seu cervell...
I finalment arribava la nit, i tot i que els focs ja estaven més que petats, com a tradició natros al pou, allí, sense parar... si es que mira que ma mamare m’ho diu que soc masoca... però res, ho deixarem com: tot bé de genètica...
D’aquesta nit no faré molts comentaris, perquè se que és el que tots esteu esperant... i tot és qüestió de portar la contrària... Eeeejejejeje
Però si, remarcaré unes cosetes que són inoblidables:
· El ball realment ORIGINAL de Xavier (1r premi) à Comentari: a veure quan m’ensenyes aquells moviments, que per lo vist, tenen èxit! J
· La famosa relació entre Ros i Claudia (2n premi) à Comentari: perquè l’amor no entén ni d’edats ni de distàncies! J
· La desesperació d’Andrea en Sara, i la desesperació del traductor en tocarme el cap :S! J
Aquí s’acaba la crònica i els premis, que espero que estigueu d’acord en mi, i si no dimitiré com a delegada i li pasaré el càrrec a Anna Roig que va pa periodista... però si no recibixo queixes de ningú (que espero que sigue així J) continuaré en lo meu càrrec.
I recordeu gent de la colla, l’ironia és lo meu, us quierup!
Att: Lili (Li M 1)
El Renaixment començava i ja estavem tots preparats per a l’acte inagural, òbiament, mo’ls vam ****** a tots. I menos mal, perquè després dels intensius al matadero rollo Gran Hermano ja calia que ho fessem bé.
A la nit tot va començar a Equitor, i després a la plaça dels voluntaris, quan les cervesetes van comenaçar a rodar.
I després a la Taverna d’Enrico, que té allò de que el primer any molt bé, però al cap del temps no val una merda. Como otrooos...
I com no, a liar-la al Pou, lo que este dia no vam agafar les dolçaines, perque claro, com és lo primer i tal, s’ha de fer bondat.
No puc explicar esta nit, perquè vaig arretirar prontet. Bueno, si voleu vos explico que vaig fer a l’arribar a casa xD (és igual, no vé al cas, ja farem una crònica especial del que va fer Claudia aquella nit...)
DIVENDRES (Cla)
A l’endemà...
Ale, motivació i a aixecar-se a les 9...bueno, vam aportar color i boniques melodies als carrers de la ciutat (sempre queda bé).
Ay, que punyetera és la ressaca xD, sort del dissabte al matí que mos va ploure i vam poder descansar al mata. (com molt bé explicarà Liliana Maria a la crònica del dissabte :P)
Més convivència, actuacions i el millor de tot: la nit a la Plaça del Pou, en concret, la nit del divendres.
Vam fer la nostra entrada triunfal al Pou tocant (ja que si no toques no entres de la massificació de gent que hi ha...)
S’han de destacar les funcions de Pepe il bombo i Juanito il tabal i les de les pobres dolçaines que ningú les aprecia :(
Al principi va ser una mica estressant, però després, allò es va anar buidant una mica i n’hi havia alguns que ja començavem a necessitar punts d’apoio.
Podriem dir que per a alguns la nit va acabar xunguilla i per a altres, directament no va acabar...^^
Att.Cla
DISSABTE (Li)
Possiblement, quan entregue esta crònica em mataran però no passa res... xD
He tardat tant a donar-la perquè em tingut un petit problema... que la verdadera crònica està dintre del ordenador del matadero... i com a que en les circumstàncies que es troba és una mica difícil engegar-lo... jejeje
Com compendreu és estiu, i la meva memòria s’espatlla... i sincerament del dissabte no recordo molta cosa...
Se que el dissabte pel matí no vam fer molta cosa... bàsicament perquè els ous de santa clara no van funcionar i ens va ploure quasi tot el dia...
El millor de tot va ser que la majoria ens vam passar tot el dia tancats al matadero... si al final haurem de fer un programa... gran hermano “matadero”....
No passa res, tot queda en família.... o no... ¬¬’
Per la tarde mos vam haver de passejar tota tortosa dividits en dos grups, i anar anunciant que la desfilada s’aplaçava a demà...
Es que Noe i Do!!! Envés de fer funcionar els ous de santa clara... vatros no... aaaai!
I res, que per la nit dins del que cap es va xalar... bueno no massa... jo aquella nit la considero especial, bàsicament perquè va continuar plovent....
Bueno no m’explaio més que després d’haver fet una crònica de P.M i haver-se quedat dions de l’ordenata del matadero, esta ha de ser fluixa per ous... ^^
Salut!
Li (m1)
DIUMENGE (Li)
Bé, després d’explicar tot el que corresponia al dissabte, toca explicar el que va succeir el diumenge... ja que com comprendreu va ser el dia més estressant... xD
Tot va començar pel matí quan vam haver d’actuar... i després d’haver fet les 5:30/6/7/8... o el que sigue, s’havia d’actuar...
Per a variar, com que som tant poc GAFES, pel matí també va ploure... ’, i esta vegada els ous a santa clara que Noe i Do havien tornat a portar, les listilles (en carinyo eeeh) van dir que no plogués ni al migdia ni a la tarde... però finalment van funcionar.
S’ha de reconèixer que també us donaré les gràcies perquè vam puguer descansar... Lelelele
Però per la tarde va ser diferent, haviem de fer les justes, la desfilada i un acte al riu en gent que no es sap controlar tocant el tambor, perquè a casa no tenen cariño i ben bé s’han de desfogar... però pobrets, no els insultaré ni res, que això és pecat, i part, ja tenim l’IMNE montat així que... ^^
Començaré explicant les meravelloses i TRANQUIL·LES justes que vam fer a la platgeta del riu.
Tot anava molt bé... sesesé.... quan de repent un cavall dissimulat i molt manso venia corrent com una personeta pacífica cap a natros... no res, no ens vam assustar eh? Que conste...
La desfilada bé... igual de llarga com sempre... K
I l’acte al riu en personetes indefenses també molt bé, tot i que l’oleatge del riu hagués pogut ser una mica més intens... qui sap? Alomillor un banyet els hagués refrescat la neurona que sobreviu allí dins del seu cervell...
I finalment arribava la nit, i tot i que els focs ja estaven més que petats, com a tradició natros al pou, allí, sense parar... si es que mira que ma mamare m’ho diu que soc masoca... però res, ho deixarem com: tot bé de genètica...
D’aquesta nit no faré molts comentaris, perquè se que és el que tots esteu esperant... i tot és qüestió de portar la contrària... Eeeejejejeje
Però si, remarcaré unes cosetes que són inoblidables:
· El ball realment ORIGINAL de Xavier (1r premi) à Comentari: a veure quan m’ensenyes aquells moviments, que per lo vist, tenen èxit! J
· La famosa relació entre Ros i Claudia (2n premi) à Comentari: perquè l’amor no entén ni d’edats ni de distàncies! J
· La desesperació d’Andrea en Sara, i la desesperació del traductor en tocarme el cap :S! J
Aquí s’acaba la crònica i els premis, que espero que estigueu d’acord en mi, i si no dimitiré com a delegada i li pasaré el càrrec a Anna Roig que va pa periodista... però si no recibixo queixes de ningú (que espero que sigue així J) continuaré en lo meu càrrec.
I recordeu gent de la colla, l’ironia és lo meu, us quierup!
Att: Lili (Li M 1)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)