+ recull de fotos

Tot lo bo se fa esperar

Weno després de tanta espera de les fotos, us deixo amb un recull de fotos de les últimes actuacions i amb un gran video. jejejeje

Crònica Esplugues

La veritat es que no men recordo molt bé de tot (deu influir l'alcohol????), aixi que faré un resum de les parides més destacades:

- Ja disposem d'una linea telefonica de la Colla: "Si no sap tocar L'Altet, premi 1, per a qüestions tècniques digui Luis, si li sobra mejar CRIDI .... (no me'n recordo, XD)
-Gran actuació dels abanderats, tot i que Xavi Collons, acaba sent Xavi a secas
-Ja a tarda gran metode de Dolors per a passar les cançons: LAAAAAAAAAAAAALLLLLLLLLTEEEEEEET, JEJEJEJ

Weno com sempre mols vam follar a tots i com podeu vore no estic gaire motivat/inspirat aixi que us animo a acabar la crònica mitjançant comentaris

Crònica del dissabte a Penyíscola

Follem, follem, follem...!!
Després d’un ratet de viatje en bus, arribàvem a Penyíscola. Vam haver de fer una foto de grup: Gemma no estava sola...
Vam anar a pegar una volteta d’un quart d’hora, el qual vam aprofitar per a fer realitat l’antojo de “Jumpers” (patates en forma d’estrelletes).
Mos vam canviar i vam afrontar en motivació la llarga desfilada pel passeig.
Bé bé, tot de conya.
Vam tornar a canviar-mos i a pendre algo al bar aquell (que no sé què passa últimament que la gent esta mooolt borde...).
Hola Lina que rebusques castellà o francès, bechmel mig calent per al senyor de la barra i la bbc no funciona. xD Grans esforços per a aprendrem la taula periòdica...tranquils que ho aconseguiré ;)
Mos vam dirigir al casal, bonic casal on vam sopar. En aquells sobrets que’ls obres i te surten gambes. Un fart ne vam tenir per aconseguir entrar al lavabo... al dels homes hi havia un home mort a dins, i al de les dones, obries la porta per a entrar tu i de cop veies una cosa fugas que entrava al bàter i te tornaves a quedar fora xD
Llavors mon vam anar a vore els focs. Però no vam poder resistir a la tentació de parar-mos al parquet.
Alguns ja s’haguessen quedat a dormir la mona a la tenda índia...i Juanito, com és típic, va haver de pujar a n’alló que té una molla i és com un gosset o algo per l’estil. (Véase crònica de Deltebre).
Vam fer una foto sargantana i mos vam atrevir a pujar a n’aquells tronquitos, que casi perdem la vida allà dalt.
Fotos en lo senyor fort i valent de Segarra i ara sí, cap als focs!
Personalment, no me’n vaig enterar ni de la meitat dels focs, mos havíem de protegir de turbulències que caíen dels petardos.
Però me van dir que van estar millor que els de Tortosa :)
I ara la gran odissea per aconseguir fer les nostres necessitats, que al final ho vam aconseguir al palo d’una farola (es broma..)
I res, que molta motivació.
Vinga, ara animeus a comentar l’actuació.
Saluuuuut!

Cla.

Crònica Deltebre (la cavaaaa!)

Pues sí, avui hem asssistit a un acte a Deltebre i hem fet un concertet la mar de majo.
Primerament remarcar la presència d’Alvaro, persona la qual feia mesos que no se deixava vore.

Alguna volta de més en lo cotxe, l’hem fet, però sempre va bé anar d’excursió.
Hem anat a un bar a pendre algo (lo més normal si vas a un bar...), i la camarera aquella, quins ànims tu... Finalment tots hem aconseguit ingerir algo d’aliment.
Jordi ja torna a estar feliç, perquè després d’uns dies sense Sara i Liliana, ha tornat a establir relació en la dona que va resultar ser xafada l’any passat.
Juanito, com no, casi se la pega als xuminos aquells en molles. (no sé nombrar-los correctament).
Mentres, alguns admiràvem la col•lecció d’etiquetes de cervesa de Pepe. Colla, d’aquí uns dies tots a Port Aventura, presionem a Pepe i junts ho aconseguirem!
Vam anar a agafar els gegants de 40 quilos i vam fer la llarga i gran cercavila...Ainhoa va descobrir certs enjendros inanimats rebossats de terra. Deixarem este tema que no és molt agradable, que diguessem.
Hem tocat a l’exterior de l’ajuntament de Deltebre...i lo bo ha sigut quan Domingo micrófono en mano, ha presentat la cançó de borratxos. Una dona casi se mos aufega de la risa pobra...
Hem follat una miqueta i alguns han aconseguit agafar algo de la taula del menjar. Tot ple de vejestorios morts de gana...però exagerat!
També dir que el preciós gegant, li ha passat un greu percance i s’ha quedat sense cara. Però tranquils, l’han portat a la cirurgía i tot arreglat.
Poca cosa més a dir, si m’he deixat algo, comenteu bona gent!

cla.

Crònica Saragossa

Eren les 4 de la tarde i mos reuníem al matadero per a carregar baguls i fer camí cap a Saragossa.
Una vegada allà, desprès de unes quantes maniobres en lo bus, vam entrar al camp de futbol a fer un assaig. Mos vam compadir del pobre paracaigudista de la bandera espanyola, que, pobre no va calcular molt bé les distàncies.
Després cap al bufet lliure a sopar...se va sopar de conya, infinitat de plats diferents i tots molt bons. Però l’amabilitat, precisament, no era el que més destacava en aquell restaurant.
Vam anar cap a l’hotel a distribuir les habitacions. Una d’elles en Lili, Sara i Jordi, el qual ha fet realitat el seu somni...
Ja començava a arribar el moment motivació, anàvem a pegar una volteta de nit per Saragossa. De bar en bar i de birra en birra i tot això que fem...i a dormir que, alto!, mos havíem d’aixecar a les 8:30 per anar a esmorzar ¬¬
A l’endemà vam anar a fer la visiteta turística pels bonics carrers de la ciutat, alguna que altra paranoia (telenoveles al mig del carrer...), però és lo que té, el nostre nivell de locura està augmentant constantment. Només cal dir que Juanito va entrevistar al reporter d’Espanya directo (està tot gravat).
Vam tornar a dinar al restaurant majo i alguns vam fer una mica de rastreros al carrer, que ja calia, feia temps que no ho fèiem. Macosé va guanyar uns dinerets i entre la flauteta de Gerard i les pintes que fèiem, la gent mos mirava en cara de pena com en cara de pena mos mirava...(es broma xD).
Lo bo era que portàvem un dia per Saragossa i encara no havíem actuat, bueno, que me penso que va ser el mateix actuar que no fer-ho.
Tenint en compte la currada que mos vam pegar assajant...Vam tocar al principi del partit, quan encara no havien obert les portes i no teníem públic. Les banderes bé, però lo que seria Realenc va quedar xapussero (en moments d’estos de tierra trágame, ja va bé que no hi hagi gent).
Vam pujar a les grades a vore el partit i a preparar-mos per lo que seria l’actuació estel•lar de la colla jove...
Tots preparats quan mos ve l’home aquell i fa: no toqueis, solo desfilad y formais detrás del escenario.
Vam fer com a barrera de serpentines i com era d’esperar, Domingo, seguint el nostre lema de follem, va decidir fer l’1 al mig del camp (tenint el compte també, de que ja s’havia acabat el partit i la gent marxava).
I quan ja estàvem al bus disposats a marxar...ve el capo i diu: baixeu tots que anirem a fer un bocata!
Nombrar també a Ignasi que en la seua motivació mos esperava al matadero...

Vos conto un xiste molt adequat? made in Sara: Era una classe que havia de fer un treball, en símbols representar una ciutat, un país o algo per l’estil. Va Jaimito i fa: (se posa les mans als ulls rollo un xino). I tots: Xina!
Va Sara i comença: Ah, siiii.. Quin és lo nom de la ciutat? Saragossa.
Jaja és molt dolent, així que si no us fa gràcia, jo us entenc ;)
I el xiste de Juanito: Mamá, mamá en el colegio me llaman fin de semana..., tranquilo Domingo, tranquilo...xD

En fi, que si començo així no acabo.
Colla, a esperar la pròxima!

Att.Clapulla