Crònica del dissabte a Penyíscola

Follem, follem, follem...!!
Després d’un ratet de viatje en bus, arribàvem a Penyíscola. Vam haver de fer una foto de grup: Gemma no estava sola...
Vam anar a pegar una volteta d’un quart d’hora, el qual vam aprofitar per a fer realitat l’antojo de “Jumpers” (patates en forma d’estrelletes).
Mos vam canviar i vam afrontar en motivació la llarga desfilada pel passeig.
Bé bé, tot de conya.
Vam tornar a canviar-mos i a pendre algo al bar aquell (que no sé què passa últimament que la gent esta mooolt borde...).
Hola Lina que rebusques castellà o francès, bechmel mig calent per al senyor de la barra i la bbc no funciona. xD Grans esforços per a aprendrem la taula periòdica...tranquils que ho aconseguiré ;)
Mos vam dirigir al casal, bonic casal on vam sopar. En aquells sobrets que’ls obres i te surten gambes. Un fart ne vam tenir per aconseguir entrar al lavabo... al dels homes hi havia un home mort a dins, i al de les dones, obries la porta per a entrar tu i de cop veies una cosa fugas que entrava al bàter i te tornaves a quedar fora xD
Llavors mon vam anar a vore els focs. Però no vam poder resistir a la tentació de parar-mos al parquet.
Alguns ja s’haguessen quedat a dormir la mona a la tenda índia...i Juanito, com és típic, va haver de pujar a n’alló que té una molla i és com un gosset o algo per l’estil. (Véase crònica de Deltebre).
Vam fer una foto sargantana i mos vam atrevir a pujar a n’aquells tronquitos, que casi perdem la vida allà dalt.
Fotos en lo senyor fort i valent de Segarra i ara sí, cap als focs!
Personalment, no me’n vaig enterar ni de la meitat dels focs, mos havíem de protegir de turbulències que caíen dels petardos.
Però me van dir que van estar millor que els de Tortosa :)
I ara la gran odissea per aconseguir fer les nostres necessitats, que al final ho vam aconseguir al palo d’una farola (es broma..)
I res, que molta motivació.
Vinga, ara animeus a comentar l’actuació.
Saluuuuut!

Cla.