Crònica trobada de Vinallop

Sento disgustarvos en serio... però acabo de fer una crònica de 2 pàgines i com a que en plenes vacances això significa un gran sacrifici per a mi....


Per a variar els panolis a vinallop tenen algo de peculiar i esque a les 7:30 has d’estar al local per a agafar instruments i marxar tots arrebutits als coxes, pujar cap a vinallop i montar els instruments. Seguidament et trien per a anar a un cotxe, i a partir d’allí l’exercici físic és fa molt important i remarcable:
Puges al cotxe, vas a una casa, baixes del cotxe, toques una cançó, tornes a pujar al cotxe i vas a una altra casa, tornes a baixar, tornes a tocar una cançó i tornes a pujar... i així consecutivament unes 125 cases...
Us preguntareu el motiu d’aquest exercici físic no? Pos molt fàcil de contestar... perquè vinallop, pedania de TORTOSA (no poble independent) té moltes cases però no se perquè ni qui cony va tenir esta idea, que totes estan separades d’uns quants metros o kilòmetres...

Però bueno, tot és qüestió de paciència... i després d’aquesta explicació em falta l’últim detall de les característiques d’aquest panoli, i es que l’esmorzar a mig matí que ens fan al restaurant de la Piràmide és espectacular... però també... que s’esperen? Damunt de l’exercici físic que ens explota cada any no tenim dret a esmorzar? Juash

Després de mostrar-vos les característiques d’aquest panoli faré puntets sobre algunes experiències estranyes que van tenir durant el repartiment de panoli:
· els conductors dels cotxes transportistes no solen ser normals... alguns tenen la veu fina, i d’altres es volen carregar a Domingo... ojó tu...
· diuen que les mosques van a la merda (no llegiu menors) però jo crec que es van equivocar de grup de música...
· des de el meu punt de vista no és normal que algú a casa seva tingue: monos, llames, burros, cabres, abestrusses (o com se digue :S), gossos, tocinos...etc no?
· Per a variar, parida de sara: veu a un home geperut, tipo quasimodo (si no m’equivoco Claudia, s’escriu així no?) i com que sara encara no a acabat la ESO tenia un dubte pendent... SARA: Ei dolors! Com deu dormir este home?
· Tipical tradicional parida... En aquest cas el protagonista és Ignasi... ho escriuré més o menys tal i com m’ho han contat... Ignasi estava dialogant en una xiqueta quan de repent parlant de qüestions d’edats i tal, la nena li va dir que quants anys tenia, i Ignasi li va dir quants lin posava, la xiqueta en la seva ment ofensiva de crio va dir-li que 35... i després que quants lin posava ell a ella (Error nena error! Això no es diu!)... seguidament com que ignasi és professor i sap com tractar als crios, li va contestar: pos 50 després de lo que m’acabes de dir CABRONA!
· Crec que això cal ser nombrat... us han dedicat mai una canço feta expressament per a vatros? Tat que no? Es que no tothom te aquesta sort... però en este cas Segarra si... ara no l’escriuré perquè crec oportú que a aquesta maravillosa cançó cal dedicar-li un apartat a la no oficial així que...
· Estava pensant... si vinallop és una pedania de tortosa... com és possible que la gent sigue tant rara?
Jo... quan li dic al meu gos que em porte la granera o una clau no m’ho porta... i quan bec a porró no canto... però nose... tot és qüestió d’anar al metge...
Això simplement ho dic perquè a casa d’un home que en la seva gentilesa ens va invitar a beure del porró, tenia un gos que li portava el que ell dia... i sobre la cançó que s’havia de cantar mentre es bebia, pos feia així: UNA CAGARRUA, (i li passes el porro a l’altre) DOS CAGARRUES ( i li passes el porró a un altre... consecutivament...


S’acaben les idees i si algú dels que va estar present al panoli creu que me deixat alguna cosa per rearcar te una olucuó molt fàcil per aplicar...:
COMENTEU A LA NO OFICIAL COLLONS! Que vale que jo tardo en escriure les cròniques però es que vatros ni que us inviten a una mariscada no comenteu gossos...


Au gent, pau i amor per a tothom, i qui no tingue res d’això que es compre un peix, que ho donen tot... menos l’aigua claro... :S



Att: Lili (Li M 1)